‘Com si tinguessis temps’, llibre de poemes

Aquest passat mes de setembre [2014] vam publicar, en línia, a la col·lecció d’ebooks de la revista digital Núvol un quadern de poemes meus titulat Com si tinguessis temps, gràcies a l’empenta de Bernat Puigtobella. És el meu primer recull de versos. [PD: El llibre es pot llegir, gratuïtament, AQUÍ!]

Hi presento la sèrie “El foc crema”, confegida durant el procés d’escriptura i reescriptura de “Retrobar l’ànima” entre 2010 i 2011. I la “Suite d’estiu a Espinavessa”, set estrofes de set versos de set síl·labes, que vaig escriure l’agost del 2012 a la vora del riu Fluvià. O les imatges de “Quatre silencis”, quatre quartetes dobles (i una cançó) confegides majoritàriament com apunts al natural, al llarg de 2013. I encara algun poema inesperat del 2014.

La majoria dels versos són composicions dels últims anys, doncs. Malgrat no haver donat a conèixer pràcticament poemes anteriors, he preferit oferir una tria de peces recents. Tan sols amb tres excepcions, tres poemes que encara veig connectats a una certa poeticitat que no deixo de sentir pròxima: són “Dolç ocell”, “Galvanotècnia” i “Nocturn verd”.

No m’agrada dir-ne massa res, dels meus versos. Amb prou feines els entenc jo… M’agradarà que surtin a córrer món, i que els pugueu llegir si en teniu ganes. Sóc un senyor granadet, però de moment encara em puc permetre el luxe de considerar-me un poeta novell, i aquesta sensació m’agrada.

La feina de preparació del recull, la vaig engegar sobretot al Centre d’Art i Natura de Farrera. Fa un any, més o menys (quan vam començar a parlar-ne amb en Bernat), ja en vaig fer una petita crònica discreta aquí mateix.

Us deixo tres tastets solts de tres poemes diversos, perquè paladegeu versos.

El primer: “vols que et trobi amb els morros salivant xacolata”.

El segon: “Veus els cossos que es toquen i els que no”.

I l’últim: “És verd quan fuig corrents/ el llangardaix”…