De Moix a Vilaseca: del David al Terenci
[Rèplica d’un article publicat al portal LletrA, 2010.] “Quisiera recobrar la frescura, la inquietud, la insolencia, la impagable sensación de que no había nada que perder y que todo estaba … Continua llegint →
Carta oberta per a una futura Consellera de Cultura que sí que en tingui ganes (Sobre Literatura catalana, sobretot)
No hi ha hagut manera, fins ara, que la persona que arribi a la Conselleria de Cultura sigui capaç de dir-nos quins problemes estructurals voldrà deixar resolts a cinc o … Continua llegint →
Ferrater i les “perras catalanas” (Nota al peu: cinquanta anys després)
“Perras catalanas, ¿por qué no gritáis ahora?”… A les pàgines 402 i 403 del magnífic volum Papers, Cartes, Paraules (1986), hi trobareu una carta que Gabriel Ferrater adreça al seu germà … Continua llegint →
‘Pare’, de Ted Kooser
Em sumo, modestament, al degoteig de traduccions de poemes de Ted Kooser, que han encetat Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana. Aquest és de Delights and Shadows (2004). Vet aquí, doncs: … Continua llegint →
Barcelona i la Cultura: amb quatre preguntes!
En un espai perdut de les xarxes socials, virtualment, hi vaig coincidir fa uns dies amb Berta Sureda. L’amfitriona virtual de la trobada va ser la Marisol López (a qui, encara, … Continua llegint →
Ada, o el narcisisme solidari (unes notes sobre narratologia)
Una hipòtesi: el narcisisme ens governa. El narcisisme neoliberal ho fa, i porta uns quants anys fent-ho, amb conseqüències socials greus: major hostilitat ambiental, major fragilitat dels febles. Això ha … Continua llegint →
Per què tremoles, Carles Riba?…
Fa uns dies, al centre cultural de la Mercè, de Girona, vam presentar “Per què tremoles?”, un espectacle multidisciplinar sobre la poesia de Carles Riba, amb l’actriu Àngels Bassas (excel·lent … Continua llegint →
Haikus i “haikurts” a Barcelona
La Maria, el Fede i el Jona són tres exestudiants que van muntar, ells tots sols, un Festival de Haikurts, una convocatòria oberta per fer micrometratges audiovisuals de 17 segons, … Continua llegint →
De “L’aprenentatge de la soledat” a “Retrobar l’ànima”
El poeta David Madueño ha dedicat una ressenya extensa a la lectura conjunta de L’aprenentatge de la soledat, de David Vilaseca, i de Retrobar l’ànima. A la revista Quadern de … Continua llegint →
Dos blogs, dos bons lectors, sobre Retrobar l’ànima
Han aparegut dues ressenyes de “Retrobar l’ànima” en dos blogs de lectors afinats. Primer va ser David Madueño, que explica el seu recorregut lector entre L’aprenentatge de la soledat de … Continua llegint →