Esteve Miralles, escriptor

Poemes: 'Com si tinguessis temps' (2014). Dietari: 'Retrobar l'ànima' (2013). Novel·la: 'Núvols com' (2001).

Uns quants poemes

En un web-blog com aquest (em diuen), hi ha d’haver algun detall, algun obsequi per als lectors que heu arribat fins aquí. Potser aquests quatre poemes faran bé aquest paper. A veure què.

 

Com si tinguessis temps

T’he vist mirar la plana dels horòscops,

buscar paraules que et revelin, fas

com si tinguessis temps de creuar ponts,

de prendre el sol en illes de l’Adriàtic,

platges de roca i pins.

T’he vist mirar els xiprers del cementiri;

t’he vist, el cap alçat, fent com si sí,

com si sabessis com mirar xiprers.

Tens un moquet aigualit que se’t perd.

T’he vist com te’l miraves, el paleta

que tancava la làpida amb ciment.

Has vist les roses, i el manat d’espígol.

T’he vist com te’l miraves. I un mar blau.

 

 

Tantes

Aquesta és una nit com en vull tantes:

ja hem sopat, i hem rigut, regues les plantes.

 

 

Veig com somrius

Darrera del vidre glaçat de la finestra,

hi papalloneja, insistent, tenaç, buscant-te,

un bell borinot blanc. Veig com somrius;

saps que és un senyal bo, que et durà sort.

Que tindràs sort. Que tot anirà bé.

¿Com pot ser que no sàpigues si et vas enamorar

del vestit verd o de la dona

que el duia?

¿Com pots no estar segur si t’excitava

l’espatlla descoberta

o la tireta dels sostens?

All shall be well. El borinot benèfic

se n’ha anat. ¿Com pot ser que no sàpigues

si vols el que desitges

o vols el que et permet frenar el desig?

La resta no,

però aquells cabells damunt la cara,

encara els veus.

 

 

I el foc crema (una cançó)

una merla de bec groc

ens esguerra la terrassa

ve quan veu que cau el sol

quan pressent que es fon la tarda

busca arrels, busca i rebusca

i esgarrinxa les arrels

i se’ns menja les maduixes

i ens emmerla el terra net

i el foc crema

crema i mor

de les cent disset dreceres

no n’hi ha cap que dugui enlloc

i tu hi ets i no ho vull veure

i el foc crema i es fa cendra

crema el foc

i he de moure’m i no em moc

hi ha una merla que ens visita

una merla de bec groc

i tu hi eres i et tenia

tan

a prop

(tant)

d’aquest foc

del foc que crema

que no ens espera

que crema sol

i es cansa sol

i que es menja les maduixes

i que ens busca

i que ens troba

vine, va, treu-te la roba

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: