PREMSA 2019 Poesia ‘Ulls al bosc’

Han sortit quatre peces sobre Ulls al bosc, escrites per Jordi Llavina (a La Vanguardia), Teresa Costa-Gramunt (a EixDiari), Ponç Puidevall (a El País) i Joan Flores (al blog Je dis ce que j’en sens):

· JOAN FLORES, “Interludi poètic”, a Je dis ce que j’en sens (29/11/2019): http://jediscequejensens.blogspot.com/2019/11/interludi-poetic.html

“sabeu que la poesia i jo mantenim una no-relació prou tensa i difícil. Però de tant en tant, per casualitat o per insistència de coneguts suficientment dignes de crèdit, m’arriben a les mans alguns llibres de poesia. Les darreres setmanes […] me n’han arribat tres. […] I els he llegit i […] els he disfrutat d’allò més.”

· PONÇ PUIGDEVALL, “El que passa de veritat”, a El País (28/11/2019):

“Aturar el temps i generar una mena de sistema propi de la naturalesa, reproduir un instant de revelació essencial, entreveure fugaçment el que hi ha rere l’opacitat de la vida quotidiana […] una successió d’instantànies de llum inalterable i eloqüent […] la recerca i la fixació d’algunes d’aquelles coses que poden esmentar-se amb paraules com l’inefable o l’absolut”.

· TERESA COSTA-GRAMUNT, “Els ulls al bosc d’Esteve Miralles”, a EixDiari (7/10/2019): https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/85254/els-ulls-al-bosc-desteve-miralles.html?fbclid=IwAR25UqepfDLhu89lqViCUV9CeFuseWulcdXWErLgZc-TydUE3RrDQdLakBY#.XZsA8XcD8u0.facebook

“És fàcil perdre’s al bosc de la vida (la selva obscura del Dant) de la vida, no és fàcil orientar-s’hi. Però és entrant en els ulls del mateix bosc, els seus ulls espirituals, que entre l’embull i la foscúria es troben clars del bosc il·luminats de sol. I és aleshores que «atresoro aquest sol/de meitat/ de novembre/ a la cara», escriu Esteve Miralles al final d’un recorregut poètic al qual, de la seva mà, són invitats els lectors d’Ulls al bosc.”

 

· JORDI LLAVINA, “Ulls al bosc”, a La Vanguardia (18/9/2019): https://www.lavanguardia.com/opinion/20190918/47445027293/ulls-al-bosc.html

“Es tracta d’una edició d’autor, una exquisidesa. […] La consciència d’un poeta rigorós sempre vetlla, i, per tant, detecta tremolors (una cosa quasi inaprehensible). L’obra en va plena, de tremolors, perquè enclou una fonda reflexió sobre la mort.”

Aquí, en castellà: https://www.lavanguardia.com/opinion/20190918/47445041770/ojos-en-el-bosque.html