PREMSA 2013 Narrativa ‘Retrobar l’ànima’

Vet aquí un petit recull de coses que han aparegut als mitjans sobre Retrobar l’ànima: “un llibre del tot excepcional” (Narcís Comadira), “una obra rica i complexa” (Feliu Formosa), “agudesa i sensibilitat” (Vicenç Pagès), “alta volada literària i moral” (Jordi Llavina), “esplèndid, molt ben escrit”, “un tipus de llibre que no abunda” (Marina Espasa), “una gran aposta sensorial”, “l’ànima en una concepció moderna” (Fita), “relat moral” (Bernat Puigtobella), “actitud observadora” (Màrius Serra), “un llibre fascinant” (Jordi Capdevila), “mostra excel·lent de dietarisme contemporani” (Jaume Subirana)…

1

Text de Narcís Comadira, per a la presentació del llibre a Barcelona (13.02.2013), publicat a “El Núvol”. Diu: “ens trobem davant d’un llibre del tot excepcional. Un llibre crític, valent, atrevit, sincer, molt ben escrit.” I afegeix: “estem parlant d’un llibre ben fet, de literatura en tot el sentit de la paraula, per tant, estem parlant de forma. I, per això, aquesta sotsobra interna, aquest desvelament del jo, aquest desfici per tornar al nucli, se’ns mostren sàviament modulats. Sempre púdics. Sempre continguts, mai deixats anar. Formalitzats amb talent i habilitat, però també amb allò que algú ha gosat dir-ne inspiració. I és que hi ha un alè poètic al fons del fons d’aquesta prosa autotèxtil que et va embolicant i t’acaba agafant en la seva xarxa.”

2

Text de Feliu Formosa, per a la presentació del llibre a Barcelona (13.02.2013), publicat a “El Núvol”. Diu: “es tracta d’una obra rica i complexa, que he llegit i rellegit, que he anotat abundantment i que m’ha donat unes dies de plaer intel·lectual intens. I ho remataré amb unes paraules que Goethe va dir a Eckermann en les famoses converses que aquest va recollir. Diu Goethe: ‘La cosa essencial és que tinguem una ànima que estimi la veritat, que la capti allà on la trobi.'”

3

Crítica de Vicenç Pagès, a “ElPeriódico” (6/3/2013). Diu: “Un assaig literari sobre l’ànima, és a dir, sobre la metàfora d’alguna cosa nostra que se’ns escapa, exigeix agudesa i sensibilitat, audàcia i humilitat. No es pot entendre com un simple tràmit, sinó com una missió incòmoda (…) Només d’aquesta manera poden sorgir dubtes que no ens atrevim a plantejar però que identifiquem com a propis quan algú els formula.” I afegeix: “Un dietari no és una novel·la, sinó una barreja de distàncies i de moments: d’interessos. Trobem el que denominem vida exterior, però també una manera d’observar-la que la converteix en significativa”. I es pregunta-respon: “El repte és sobretot literari: ¿és possible parlar de la lleugeresa de l’ésser sense caure en un argot filosòfic, sense deixar-se temptar pels abismes del lirisme New Age, de l’striptease moral, del solipsisme? La resposta és que sí, perquè Esteve Miralles busca la seva ànima, però pel camí ens ajuda a trobar-ne d’altres, ja que ell no és l’únic que l’ha extraviat.”

4

Crítica de Jordi Llavina, a “El Punt Avui” (22/3/2013). Diu Llavina: “Torno a pensar en l’ànima, en el concepte d’ànima, després de llegir el dietari –esplèndid, molt ben escrit– d’Esteve Miralles (Retrobar l’ànima, Empúries).” I afegeix: “Hi ha unes pàgines d’una alta volada literària i moral (i d’una emoció molt punyent) dedicades a David Vilaseca. I hi ha, per tot, moltes idees valuoses. A mi em fa l’efecte que el món s’ha embastardit tant que cal seguir el propòsit de Miralles: tornar a reivindicar l’ànima. Mirar de ser –o provar de no deixar de ser– delicat i tendre”. I, després d’elogiar el Climent de Fonalleras i el Marges de Roger Vilà, conclou: “Hi ha tants llibres sense suc ni bruc –això és, sense ànima– que quan n’apareixen alguns com els glossats un torna a pensar indefectiblement en el concepte amb què iniciava aquest article. I pensa, un, que no estem perduts del tot.”

5

Crítica de Marina Espasa al diari “Ara” (16.02.2013). Diu: “És un tipus de llibre que no abunda en l’ecosistema literari català“. I afegeix: “la mort prematura de David Vilaseca (1964-2010) serveix de detonant de tota una sèrie de reflexions sobre l’amistat, la soledat i l’amor, així com sobre l’evolució de la cultura catalana en els darrers trenta anys, d’epicentre del país a objecte marginal i no identificat. Aquí el llibre batega.” I, després d’uns apunts sobre els viatges i els aforismes (“el millor del llibre”, diu), conclou: “l’ànima (…) es pot destruir, i aquest és l’autèntic objectiu del neoliberalisme desbocat i immoral. Retrobar l’ànima seria, entre altres coses, trobar el punt des d’on poder resistir l’embat.”

6

Entrevista de Bernat Puigtobella a Esteve Miralles, a “El Núvol”.

7

Article de Bernat Puigtobella, a “El Núvol”. Diu: “hem de negociar el relat moral de la nostra vida. Perquè l’ànima no és una instància pura de coneixement sinó que està també travessada pel dolor.” I afegeix: “Mentre escric aquestes ratlles, de matinada, bressolo pel passadís de casa una nena de sis dies que no vol dormir i que em mira amb uns ulls intensos i alhora desproveïts de cap indici de dolor ni d’alegria. I vés a saber a partir de quina edat començarà a somniar! Té ànima? Segur, però no sabria dir què hi té. I per més que m’esforci a afaiçaonar-li l’ànima amb carícies, segur que només són les primeres ditades del destí.”

8

Article de Jaume Subirana a “El Periódico” (20.02.2013; recollit, després, al seu bloc “Fluxus”). Diu: “Si hi ha un gènere excel·lent i obviat en la literatura catalana contemporània és el dietarisme”. I afegeix: “ara mateix conviuen a les llibreries quatre mostres excel·lents de dietarisme contemporani, quatre bons exemples d’aquella antiga saviesa que sosté que en literatura per poder ser personal cal una certa distància.” I concreta: “Els estic parlant dels darrers llibres d’Enric Casasses, Esteve Miralles, Toni Mollà i Francesc Parcerisas.” I conclou: “allunyats i entotsolats, ve que apareix la bona literatura dels jos.”

9

Intervenció de Màrius Serra a “El Matí de Catalunya Ràdio”.

10

Entrevista de Matias Crowder a Esteve Miralles, a “Diari de Girona”.

11

Entrevista de Bàrbara Sedó a Badalona Televisió.

12

Article de Màrius Serra a “La Vanguardia”. Diu, comentant Retrobar l’ànima i una novel·la de Llucia Ramis: “Els autors són de dues generacions diferents (…) Tots dos exploren l’espai autobiogràfic amb tècniques distintes (…),però des de la mateixa actitud observadora.” I afegeix: “El jove Miralles, jove perquè és de la meva quinta, deixa la feina (les feines alimentícies de gestió cultural que ha menat en institucions diverses) per buscar l’ànima perduda (l’escriptura). El seu desencant, covat durant anys de treball, és d’interior.”

13

Article de Narcís Comadira al diari “Ara”.

14

Crònica de l’acte de presentació a Masquefa (23.02.2013), al bloc de L’Alzinar.

15

Ressenya a L’Avenç (febrer 2013). Diuen: “Esteve Miralles, a través d’un dietari narratiu arrelat a l’experiència personal i despullat de ficció, assumeix el repte difícil d’un escriptor que, parlant de si mateix, vol parlar també del lector, ja que la recerca d’un mateix és la prova universal de la sensibilitat humana.” I afegeixen: “Amb ‘Retrobar l’ànima’, guanyadora del Premi Marian Vayreda de la ciutat d’Olot, convida el lector a fer una introspecció en els magmes subterranis de la consciència.”

16

Ressenya breu a Qué Leer (febrer 2013). Diuen: “Delicado dietario narrativo, que transita por paisajes muy evocadores -como la Toscana-, y una gran apuesta sensorial.”

17

Entrada de Fita al blog “Nosaltres llegim” (25.3.13). Diu Fita: “Aquest desig de Retrobar l’ànima, íntim, però també confrontat respecte els altres, passa necessàriament per la reflexió i la discussió que l’autor mantindrà amb diferents filòsofs, però també passa per l’experiència vital, a vegades dolorosa, que el portarà a intentar definir l’ànima en una concepció moderna, lluny de les concepcions tradicionalment dualistes.”

18

Entrevista de Jordi Llavina a “L’última troballa” (ràdio, La Xarxa; 24.3.2013).

19

Entrevista televisiva de Jordi Llavina a “L’última troballa” (televisió, La Xarxa; maig 2013).

20

Entrevista de Toni Mata a Regió7 (3.4.2013).

21

Crítica de Jordi Capdevila a El Punt Avui (Suplement Cultura; 12.4.2013). Diu Capdevila: “El resultat és un llibre fascinant, sense ficció, on destria amb saviesa el gra de la palla i on troba en la reflexió lenta i intel·lectual la placidesa vital que li ha de permetre la recuperació íntima d’una ànima que avançava sense rumb fix i que ara ha encarrilat el camí per enriquir la seva existència: la vida mental, un poder lliure per retrobar-se plenament.” I afegeix: “Aquest desfici per furgar el nucli de la vida, la seva i la de tothom, es reforça amb un text nítid, clar, incisiu, que en alguns moments arriba a l’excel·lència.”

22

Recomanació de Sant Jordi de Joan Josep Isern (al blog “Totxanes, totxos i maons”). Diu Isern: “un llibre tan difícilment encasellable com fascinant. A mig camí entre l’assaig introspectiu, el diari de viatge, la poesia i el recull d’aforismes, Miralles ha escrit un llibre intel·ligent i memorable.”

23

Comentari de David Madueño (al blog “llunÀtic”), en què repassa el seu camí lector des de L’aprenentatge de la soledat, de David Vilaseca, fins a Retrobar l’ànima.

24

Crítica de Jesús M. Tibau (al blog “tens un racó dalt del món”). Diu Tibau: “L’ànima, tal com l’entén Esteve Miralles, serveix per a moltes coses: per a viure el present, per a saber afrontar el dolor amb enteresa, per a ser lliure i responsable, per a defensar-se dels abusos del poder, per a ser delicat amb els altres…” I afegeix: “Els de la seva generació […] s’hi podran sentir identificats.” I conclou: “No és un llibre de lectura ràpida ni fàcil. És un llibre per recollir idees,  per obrir debats. Per rumiar.”

25

Crítica de David Madueño (a la revista Quadern de les idees, les arts i les lletres), comparant L’aprenentatge de la soledat, de David Vilaseca, i Retrobar l’ànima. Diu Madueño: “Miralles i Vilaseca demostren, doncs, que el dietari pot esdevenir un exercici de profunda reflexió i sobretot, de diàleg. Sí, sembla mentida, tenint en compte que associem aquest gènere literari a l’egolatria o la vanitat. L’autobiografia […] sempre és un ‘intent infeliç’ de reconstruir èxits i fracassos, d’errors i encerts”. Al segle XXI, conclou Madueño, l’autobiografia “es correspon a una mirada més contemporània, que té la consciència d’un temps més accelerat i histèric. I per això, perquè parteixen d’un món i d’una gent més fragmentada que mai, l’exercici passa de la pintura al fresc, en què –malgrat les dimensions– hi ha una harmonia comprensiva, al trencaclosques irresoluble, que hem de contemplar com el més semblant a l’ordre de la nostra confusió.”

26

Notícia de Josep M. Soler a RTVVilafranca, sobre una taula rodona sobre dietaris i dietaristes a L’Agrícol (març del 2014).

27

Article de Teresa Costa-Gramunt, al blog El vel d’Harmonia, sobre la taula rodona de dietaristes a Vilafranca.

28

Conversa amb Feliu Formosa i Francesc Parcerisas, sobre dietaris, a Núvol.

29

Apunts de lectura al bloc de Xavier Manuel. Vilaweb (19 d’abril de 2013).