Presentació barcelonina de ‘Venjança i altres poemes’ de Blok

A la llibreria Alibri, ens vam reunir una àmplia colla de gent per presentar l’edició de “Venjança i altres poemes”, l’antologia d’Aleksandr Blok, que hem seleccionat i traduït amb Ricard San Vicente, i que hem acompanyat amb un pròleg del Ricard i de l’Ivan Garcia.

L’acte va tenir lloc a la llibreria Alibri, i va comptar amb la col·laboració de lectors i lectores amics.

Xènia Dyakonova va llegir els originals en rus dels poemes que vam seleccionar per a la lectura, excepte en el cas d'”Els escites”, en què el Ricard va llegir l’original i la Xènia, la traducció. En aquesta foto també hi tenim la soprano Eulàlia Ara, que va llegir la versió catalana de “La llibertat contempla el blau del cel…”

El poeta David Madueño va recitar “La desconeguda”, un dels poemes clàssics del simbolisme europeu, que diu: “Com pres per la proximitat estranya,/ miro darrere del seu vel obscur,/ i hi descobreixo una riba encantada/i un horitzó d’encantament, molt lluny.”

Eulàlia Serrat va llegir “Ella va arribar del fred…”, un poema d’enamorament i desencaix, que narra l’escena que provoca una visitant invasiva, impertinent però irresistible. La Xènia va remarcar, amb encert, que es tracta d’un dels poemes singulars de Blok, per la combinació de vers lliure i d’un sentit de l’humor característic.

L’actor Xavi Idàñez, un dels membre de la companyia Teatre al Detall, va llegir “Una revenja”, un poema d’amor perdut: “Del teu enuig, no sé com defensar-me’n,/ tu, estimada, tu, dolçor, la fi…”

L’Oriol Febrer, estudiant de Clàssiques (com l’Eulàlia Serrat) i col·laborador d’Adesiara Editorial, va defensar “Matí a Moscou”, dues quartetes d’amor il·lusionat, d’admiració per la vida.

Mariona Sanfeliu, documentalista i crítica teatral, va llegir “A l’hora de la boira, al capaltard…”, que dibuixa un instant transcendit, de fusió entre la visió del món i l’ànima del poeta: “Tinc la ment plena de dolçor i feblesa”, diu.

Joaquim Armengol, director de la revista “El procés”, va dir “Com costa viure enmig de la gentada…”, en què el poeta es desafia com a artista a “donar un ordre a aquest caos de passions”, perquè “la vida hi cremi”.

El poeta argentí Edgardo Dobry va fer-nos sentir “Nit i carrer, fanal, una farmàcia…”, una composició impecable, de composició i d’una lleugeresa (quasi tota descriptiva) que adquireix pes i profunditat sense dissoldre’s.

La professora Ruth Galve va llegir el poema “A Anna Akhmàtova”, a qui Blok fa dir: “No faig por, ni sóc simple. No sóc/ una bruixa, capaç de matar/ com si res; ni tampoc una incauta/ que no sap que la vida fa por.”

L’Ivan Garcia, professor a la UB i traductor del rus i del polonès, va recitar “Ah, viure com un boig irracional…”, en un cant al risc creatiu i a la generositat poètica, entesa com un llegat per a generacions futures de lectors que, amb sort, als versos, hi trobaran “la festa de la llibertat”.

Tomàs Nofre, professor i president de la Fundació Palau, va acceptar el repte de llegir les llargues preguntes d'”I tot això va ser, va ser, va ser…”, una conjuració del temps viscut i del desig d’una vida amb propòsit, que es tanca amb un crit d’amor a la vida, a “tot aquest foc estrany i apassionant”.

I l’acte es va tancar, com us avançava, amb Xènia Dyakonova i Ricard San Vicente llançant a l’aire els versos desafiants i èpics d'”Els escites”: “per últim cop, al clar banquet de germanor,/ la lira bàrbara t’hi crida!”

(Vull agrair les fotos d’Eulàlia Mata, que forneixen aquesta entrada, i l’ajut entusiasta dels lectors i de tots els que vau ser a l’acte, o que heu fet que, al llarg d’aquests anys, el llibre hagi fet els seus passos endavant!)