‘Pare’, de Ted Kooser

Em sumo, modestament, al degoteig de traduccions de poemes de Ted Kooser, que han encetat Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana. Aquest és de Delights and Shadows (2004). Vet aquí, doncs:

PARE

 Avui n’hauries fet noranta-set,

si encara fossis viu; tots estaríem

tocats, els teus dos fills i tu, anant

en cotxe de clínica en clínica,

un vell hipocondríac espantat

i dos atabalats (el fill, la filla),

preguntant com s’hi va, mirant d’entendre

el mapa de les cures, complex, descolorit.

Però amb la teva dignitat intacta

ara farà vint anys que vas marxar,

i estic content per tots nosaltres, tot i que

t’enyoro cada dia –el batec del teu cor

per sota la corbata, la teva mà corbada

damunt del meu clatell, l’Old Spice en l’aire,

la teva veu passant-s’ho bé amb històries.

Aquest dia, cada any, t’encantava explicar

que en el moment precís que tu vas néixer

ta mare va mirar per la finestra

i hi va veure lilàs, florits. En fi, avui

floreixen els lilàs als patis de tot Iowa,

i encara et van donant la benvinguda.

 

19 de maig de 1999