Un haiku vegetal

Primer va ser la foto, i després ha aparegut el haiku. Hi ha qui m’ha dit que és trist; suposo que és inevitable fer el lligam entre xiprers i cementiris… No el descarto. Però les xipredes també són, i han estat al llarg dels anys, un signe d’hospitalitat, de benvinguda. En el meu cas, del retorn a casa. Vet aquí:

Tèrria olivera,

xipreda que encimbella:

per què ens hi esperen.

Anuncis