Pel camí (Dia de la poesia catalana a internet)

 

La boira cau. La vall estreta

s’ha emblanquinat, i es mor el verd

dels arbres vius que el vent completa.

Fimbrar de fulles, l’ull obert

veu tremolors, neguit que incita

a la inquietud i al desconcert,

a sentir l’ànima petita,

a sentir el cor, lleu, inexpert.

 

Un gos i un home fan la ruta

pel camí xop. (Ja estic despert,

véns fins al llit, véns com enduta

per un fimbrar que has descobert

que s’encomana. L’ull es dota

d’un neguit nou, i et veu, i et perd,

però et vol mirar i trobar-t’hi tota

dins de la boira, i en el verd.)