Esteve Miralles, escriptor

Novel·les: 'El meu Amic' (2022, en curs), 'Retrobar l'ànima' (2013) i 'Núvols com' (2001). Poesia: 'Ulls al bosc' (2019) i 'Com si tinguessis temps' (2014).

Com porqueria al damunt d’un poema de Stevens

Esteve Miralles La frase que més m’agrada de Stevens és quan, parlant de poesia en una carta, avisa: “explanations spoil things”. Les explicacions aixafen les coses. Amb tot, he escrit … Continua llegint

8 Mai 2017 · Deixa un comentari

Wallace Stevens: “Un pensament revolt”

I L’optimista mecànic   La senyora es moria, de diabetis, i escoltava la ràdio, copsant-hi el ditirambe més insignificant. Tal com el cel recull els seus xaiets belant.   Els … Continua llegint

17 Març 2017 · Deixa un comentari

Cos mentider

Aquest dissabte que ve (11/3/2017) es presenta a Vilafranca del Penedès l’espectacle solidari Canviem ments per salvar vides, i hi participo com a autor d’un dels textos que s’hi representaran. … Continua llegint

7 Març 2017 · Deixa un comentari

Vint haikus de Matsuo Bashō 

Matsuo Bashō (1644-1694) és considerat una de les grans veus de la poesia japonesa, i un mestre en aquesta estrofa clàssica de tres versos, que anomenem haiku. He fet, recreativament, … Continua llegint

28 Octubre 2016 · Deixa un comentari

La CUP, o la coherència paradoxal (apunts de narratologia)

Una hipòtesi: La CUP, com a narrativa, és una narrativa nova. Una imatge inicial barata: ¿Què passa quan un davanter centre, sol a l’àrea rival, de cop, s’atura i reflexiona sobre … Continua llegint

10 Juny 2016 · Deixa un comentari

‘Pare’, de Ted Kooser

Em sumo, modestament, al degoteig de traduccions de poemes de Ted Kooser, que han encetat Miquel Àngel Llauger i Jaume Subirana. Aquest és de Delights and Shadows (2004). Vet aquí, doncs: … Continua llegint

7 Mai 2016 · Deixa un comentari

Un haiku vegetal

Primer va ser la foto, i després ha aparegut el haiku. Hi ha qui m’ha dit que és trist; suposo que és inevitable fer el lligam entre xiprers i cementiris… … Continua llegint

8 Març 2016 · Deixa un comentari

Barcelona i la Cultura: amb quatre preguntes!

En un espai perdut de les xarxes socials, virtualment, hi vaig coincidir fa uns dies amb Berta Sureda. L’amfitriona virtual de la trobada va ser la Marisol López (a qui, encara, … Continua llegint

10 Novembre 2015 · 2 comentaris

Ada, o el narcisisme solidari (unes notes sobre narratologia)

Una hipòtesi: el narcisisme ens governa. El narcisisme neoliberal ho fa, i porta uns quants anys fent-ho, amb conseqüències socials greus: major hostilitat ambiental, major fragilitat dels febles. Això ha … Continua llegint

30 Juny 2015 · 4 comentaris

Literatura catalana: l’èxit d’una voluntat

Fa uns pocs anys (2012) em van encarregar un article que, breument, havia de presentar la nostra literatura al públic lector francòfon que no la conegués. Finalment, l’article no es va publicar i ha … Continua llegint

8 Juny 2015 · Deixa un comentari