Poemes en veu alta a la Bassa Gran
Divendres 12 de juliol, el poeta Ricard Garcia i l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons em van convidar, amb la Sònia Moll Gamboa i la Teresa Pacual, a llegir versos a … Continua llegint
Stevens: “El sentit simple de les coses”
WALLACE STEVENS: “EL SENTIT SIMPLE DE LES COSES” (THE ROCK, 1954; versió d’EM) Un cop les fulles han caigut, tornem al sentit simple de les coses. Com si trobéssim … Continua llegint
Suspecta
Baf de dol especular, enyor de la verema, una portadora buida a la tardor, endolcida i aspra, enllardada, apilada amb tantes altres. La desaparició no és una desaparició, és … Continua llegint
Contra Bagunyà i Besora: Notes sobre literatura literària (i sobre trap, nais, uah)
Max Besora i Borja Bagunyà han publicat Trapologia (2018, Ara Llibres). I Trapologia és una novel·la: és un llibre narrat i llarg, hòstia. I ells dos són narradors i llargs, … Continua llegint
Barcelona 3.0: De la ciutat-societat a la ciutat-instagram?
[AQUEST ARTICLE HA SIGUT PUBLICAT, ORIGINALMENT, A LA REVISTA DE NÚVOL EN PAPER (2018), DEDICADA ALS PRESOS POLÍTICS CATALANS, I AQUÍ EL DUPLICO:] Malgrat l’aparença institucional d’immobilisme o de paràlisi, … Continua llegint
Contra Víctor García Tur: Notes de narrativa suburbial
Acaba d’aparèixer Els romanents (Empúries, 2018). No és el primer llibre de Víctor García Tur (1981), però això no priva que aquesta novel·la tingui, girats i revertits, tots els aires … Continua llegint
Ferrater i les “perras catalanas” (Nota al peu: cinquanta anys després)
“Perras catalanas, ¿por qué no gritáis ahora?”… A les pàgines 402 i 403 del magnífic volum Papers, Cartes, Paraules (1986), hi trobareu una carta que Gabriel Ferrater adreça al seu germà … Continua llegint
Contra Adrià Pujol: Notes d’un ‘collonat’
Adrià Pujol ha publicat un llibre nou: La carpeta és blava. I és un altre llibre de literatura lírica de perfum antropològic. I m’ha tornat a provocar. Idees al cap, … Continua llegint
Com porqueria al damunt d’un poema de Stevens
Esteve Miralles La frase que més m’agrada de Stevens és quan, parlant de poesia en una carta, avisa: “explanations spoil things”. Les explicacions aixafen les coses. Amb tot, he escrit … Continua llegint
Wallace Stevens: “Un pensament revolt”
I L’optimista mecànic La senyora es moria, de diabetis, i escoltava la ràdio, copsant-hi el ditirambe més insignificant. Tal com el cel recull els seus xaiets belant. Els … Continua llegint
Esteve Miralles, escriptor 