Contra Bagunyà i Besora: Notes sobre literatura literària (i sobre trap, nais, uah)
Max Besora i Borja Bagunyà han publicat Trapologia (2018, Ara Llibres). I Trapologia és una novel·la: és un llibre narrat i llarg, hòstia. I ells dos són narradors i llargs, … Continua llegint
Barcelona 3.0: De la ciutat-societat a la ciutat-instagram?
[AQUEST ARTICLE HA SIGUT PUBLICAT, ORIGINALMENT, A LA REVISTA DE NÚVOL EN PAPER (2018), DEDICADA ALS PRESOS POLÍTICS CATALANS, I AQUÍ EL DUPLICO:] Malgrat l’aparença institucional d’immobilisme o de paràlisi, … Continua llegint
Contra Víctor García Tur: Notes de narrativa suburbial
Acaba d’aparèixer Els romanents (Empúries, 2018). No és el primer llibre de Víctor García Tur (1981), però això no priva que aquesta novel·la tingui, girats i revertits, tots els aires … Continua llegint
Ferrater i les “perras catalanas” (Nota al peu: cinquanta anys després)
“Perras catalanas, ¿por qué no gritáis ahora?”… A les pàgines 402 i 403 del magnífic volum Papers, Cartes, Paraules (1986), hi trobareu una carta que Gabriel Ferrater adreça al seu germà … Continua llegint
Contra Adrià Pujol: Notes d’un ‘collonat’
Adrià Pujol ha publicat un llibre nou: La carpeta és blava. I és un altre llibre de literatura lírica de perfum antropològic. I m’ha tornat a provocar. Idees al cap, … Continua llegint
Com porqueria al damunt d’un poema de Stevens
Esteve Miralles La frase que més m’agrada de Stevens és quan, parlant de poesia en una carta, avisa: “explanations spoil things”. Les explicacions aixafen les coses. Amb tot, he escrit … Continua llegint
Wallace Stevens: “Un pensament revolt”
I L’optimista mecànic La senyora es moria, de diabetis, i escoltava la ràdio, copsant-hi el ditirambe més insignificant. Tal com el cel recull els seus xaiets belant. Els … Continua llegint
Cos mentider
Aquest dissabte que ve (11/3/2017) es presenta a Vilafranca del Penedès l’espectacle solidari Canviem ments per salvar vides, i hi participo com a autor d’un dels textos que s’hi representaran. … Continua llegint
Vint haikus de Matsuo Bashō
Matsuo Bashō (1644-1694) és considerat una de les grans veus de la poesia japonesa, i un mestre en aquesta estrofa clàssica de tres versos, que anomenem haiku. He fet, recreativament, … Continua llegint
La CUP, o la coherència paradoxal (apunts de narratologia)
Una hipòtesi: La CUP, com a narrativa, és una narrativa nova. Una imatge inicial barata: ¿Què passa quan un davanter centre, sol a l’àrea rival, de cop, s’atura i reflexiona sobre … Continua llegint
Esteve Miralles, escriptor 