‘El meu Amic’, novel·la nova a l’octubre

Angle Editorial publicarà El meu Amic a Narratives, una de les col·leccions més atractives i plena de sorpreses del paisatge literari català, un entorn exigent i amb una visió radicalment contemporània.

Després de Núvols com (2001, premi Enciclopèdia Catalana) i de Retrobar l’ànima (2013, premi Marian Vayreda), El meu Amic serà el meu retorn a la narrativa. Han estat nou anys d’escriure i, sobretot, de reescriure amb mota intensitat, per deixar destil·lar aquesta història de dol i de reconstitució personal.

Un historiador investiga la desaparició d’un amic. És un historiador en crisi, perquè no acaba d’estar convençut que la seva feina tingui propòsit, i que fer present el passat i donar-li sentit sigui encara possible. Per això ho intenta amb una història propera, amb un enigma que li ha passat per davant, i indaga en la vida immediata del seu amic i, alhora, en els seus antecedents familars, en un procés d’observació que potser el durà a un emmirallament íntim.

La Catalunya de la segona dècada del segle XXI i la dels anys vuitanta del segle XX s’entrecreuen en un relat –paradoxal– de paral·lelismes i de canvis de model social. Aquest 2022 es commemoren els trenta anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, i d’una de les operacions més brillants d’explotació de les idees de consens i de rendibilització de capital simbòlic. Però, alhora, com fa en algun moment el narrador de la novel·la, no deu ser un mal moment per recordar el trentè aniversari dels assasinats, també altament simbòlics, dels jutges Falcone i Borsellino. I per preguntar-nos sobre el món que n’ha sortit, de les conseqüències de les transformacions –i les impunitats– d’aquestes tres dècades.

He volgut encapçalar la novel·la amb una cita del discurs que Kazuo Ishiguro va fer quan li van entregar el Nobel, i en què es preguntava: “es poden, de debò, construir països lliures i estables sobre els fonaments d’una amnèsia deliberada i d’una justícia frustrada?”