Stevens: “El sentit simple de les coses”

WALLACE STEVENS: “EL SENTIT SIMPLE DE LES COSES”

(THE ROCK, 1954; versió d’EM)

 

Un cop les fulles han caigut, tornem

al sentit simple de les coses. Com si

trobéssim el final de la imaginació,

inanimada amb un savoir inert.

 

Fins és difícil trobar l’adjectiu

d’aquest fred blanc, d’aquesta tristor sense causa.

La gran infraestructura és ara una caseta.

Cap turbant no travessa els terres reduïts.

 

Mai no li ha calgut tant una pintada a l’hivernacle.

La xemeneia torta ja té cinquanta anys.

Ha fracassat l’afany ingent, i la repetició

d’una repititivitat d’homes i mosques.

 

També l’absència d’imaginació va haver

d’imaginar-se. L’estany gran,

en sentit simple, sense els seus reflexos, fulles,

fang, aigua de vas brut, expressant un silenci

 

d’aquells, silenci de rata que ha tret el cap,

l’estany gran i com malbarata els lliris, tot això

va haver d’imaginar-se com un coneixement inevitable,

forçós, com ho és quan una necessitat ho força.