Esteve Miralles, escriptor

Poemes: 'Com si tinguessis temps' (2014). Dietari: 'Retrobar l'ànima' (2013). Novel·la: 'Núvols com' (2001).

Suspecta

Baf de dol especular, enyor de la verema,

una portadora buida a la tardor, endolcida

i aspra, enllardada, apilada amb tantes altres.

 

La desaparició no és una desaparició,

és respirar el vapor eixut que identifica el buit

del teu espai desocupat.

 

(La mort no és una mort, i no és suspecta

de poder ser mirada amb ulls condescendents,

sancionadors, psiquiàtrics.)

 

¿Quan s’acaba una postguerra?

Dol, i derrota; la fúria

continguda. Això sí

 

que m’interessa.

Això sí. Com es

deixa de ser un

 

excombatent.

 

 

Esteve Miralles

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 17 Març 2019 by in General, Poemes.

Navegació

%d bloggers like this: