Suspecta

Baf de dol especular, enyor de la verema,

una portadora buida a la tardor, endolcida

i aspra, enllardada, apilada amb tantes altres.

 

La desaparició no és una desaparició,

és respirar el vapor eixut que identifica el buit

del teu espai desocupat.

(La mort no és una mort, i no és suspecta

de poder ser mirada amb ulls condescendents,

sancionadors, psiquiàtrics.)

 

¿Quan s’acaba una postguerra?

Dol, i derrota; la fúria

continguda. Això sí

que m’interessa.

Això sí. Com es

deixa de ser un

 

excombatent.

 

 

Esteve Miralles