Esteve Miralles, escriptor

Poemes: 'Com si tinguessis temps' (2014). Dietari: 'Retrobar l'ànima' (2013). Novel·la: 'Núvols com' (2001).

Vint haikus de Matsuo Bashō 

Matsuo Bashō (1644-1694) és considerat una de les grans veus de la poesia japonesa, i un mestre en aquesta estrofa clàssica de tres versos, que anomenem haiku. He fet, recreativament, una vintenta de versions d’aquest poeta delicat i il·luminador. He partit, entre d’altres, de les traduccions comentades i desglossades mot a mot que presenta el professor Fernando Rodríguez-Izquierdo a El haiku japonés (1972), un llibre valuosíssim, que cal destacar. He intentat ajustar-me a la mètrica de les disset síl·labes totals o almenys a la dels tres versos (de 4, 6 i 4 síl·labes), i ho he fet en tots els casos menys un, en què l’original ja tenia també un primer vers més llarg. I he intentat també arrapar-me, gairebé sempre, a l’original japonès pel que fa a la disposició i l’ordenació seqüencial de les imatges. Una versió és una versió. I aquestes són, com deia, recreatives; és a dir, de formació personal. Les comparteixo. Vet aquí, doncs:

P1080560

Mar que fosqueja,

crit de l’ànec salvatge:

espurna blanca.

*   *   *

Era i no era!

Ahir, mentre em cruspia

el peix, la sopa.

*   *   *

Vent de les barbes,

planys de tardor que acaba…

De quin nen parlen?

*   *   *

A la intempèrie,

la ment fa el vent de l’ànima

que al cos s’endinsa!

*   *   *

Un “caminant”

diran que sóc, quan vingui

que a l’hivern plogui.

*   *   *

Renta patates,

una dona. Saigyoo

ho cantaria.

*   *   *

Jardí i muntanya:

l’estiu que va apropiant-se

tota la cambra.

*   *   *

La vella bassa.

La granota s’hi llança.

El so de l’aigua.

*   *   *

Mor primavera,

plora l’ocell… I, als peixos,

els ulls són llàgrimes.

*   *   *

Malalt, viatjo;

somio terres ermes

per on vagar-hi.

*   *   *

Tardor ventosa

pels camps i les garrigues:

Fuha l’atura.

*   *   *

Tardor. La senda,

ningú no la recorre

aquesta tarda.

*   *   *

L’heura amb flors porpres,

l’arròs que menjuquejo:

jo sóc un home!

*   *   *

Farceix els dolços,

la mà que també agença

el serrell díscol!

*   *   *

No pots dubtar-ho,

que fan flors les marees

de primavera.

*   *   *

Els corbs odiosos

damunt de la neu blanca,

i de bona hora!

*   *   *

Cloïssa estràbica,

mirar escindit: anant-nos-en

la tardor i jo.

*   *   *

Pop al cadup:

el foraster somia

l’estiu, la lluna.

*  *   *

Vola-que-esclata

la pedra a la muntanya:

tardor amb tronada!

*   *   *

La veu del rem que bat l’onada

em glaça les entranyes.

La nit: les llàgrimes.

*   *   *

El nas se sona,

i sonen les pruneres:

perquè floreixen!

*   *   *

Hi ha lluna plena,

llum a l’estany que volto

la nit sencera.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 28 Octubre 2016 by in Poemes and tagged , , .

Navegació

%d bloggers like this: