Esteve Miralles, escriptor

Poemes: 'Com si tinguessis temps' (2014). Dietari: 'Retrobar l'ànima' (2013). Novel·la: 'Núvols com' (2001).

Barcelona i la Cultura: amb quatre preguntes!

En un espai perdut de les xarxes socials, virtualment, hi vaig coincidir fa uns dies amb Berta Sureda. L’amfitriona virtual de la trobada va ser la Marisol López (a qui, encara, no conec personalment), acollidora i incisiva alhora. Em sembla que, molt honestament, el debat girava sobre les dificultats d’implantar canvis en el model cultural, municipal, de Barcelona, i les dificultats de fer una mirada a mitjà termini (estratègica) mentre cal, alhora, des de la ‘gestió cultural’ (ai uix), resoldre les urgències.
És a dir: com fer-ho per no deixar que la ‘gestió’ (uix) condicioni, per absència de perspectiva política, la política cultural.
En fi, sortien coses… Que si un pla estratègic participatiu –amb tots els destinataris de subvencions precàries implicats, ai las–; que si una nova llei –en fi, mal karma–; que si… (Bé, és cert: hauria anat molt millor que l’equip de govern disposés d’un programa electoral sense vaguetats, sí.)
Amb voluntat de fer-ho ràpid, Marisol, i de no tornar a molestar amb el tema, em sembla que pot ser molt més senzill. Vet aquí com ho veig: en dos plans, i amb quatre preguntes…
WP_20150101_08_25_05_Pro
En el primer pla, l’important de debò… Culturalment, una ciutat ha d’estar oberta a deixar que hi passin coses. Una ciutat ha de poder –ha de voler– ser una ciutat.
I en un segon pla (mooolt secundari, sí)… Culturalment, un ajuntament ha d’establir prioritats clares: per fer transparents –i motivades– les seves inversions econòmiques, i l’organització de tots els seus altres recursos.
Per mi, no cal ni un gran pla estratègic, ni una llei nova.
Tan sols fa falta un full de paper (sí: un i prou), i que sigui públic i conegut, i que respongui planerament quatre preguntes. Quatre preguntes sobre què anirà primer, o què serà criteri general, a l’hora de gastar. Aquestes quatre preguntes:
1. ¿És prioritari que Barcelona sigui la capital de la cultura catalana, o és prioritari que sigui un node cultural nord-espanyol i sud-europeu? (O sigui: ¿invertim en producció, o en exhibició?)
2. ¿És prioritari que Barcelona sigui una ciutat de cultura humanística, o una ciutat multiculturalística? (O sigui: ¿són prioritàries les persones d’una en una, o els col·lectius organitzats i visibilitzats?)
3. ¿És prioritari que Barcelona aculli debats de modernitat crítica, o esdeveniments de postmodernitat reveladora? (O sigui: ¿invertim en encontres intel·lectuals, o en fascinacions experiencials?)
4. ¿És prioritària, a Barcelona, la inversió cultural patrimonial, o la despesa en tendències emergents? (O sigui: ¿invertim en solidesa lenta, o en fugacitat enlluernadora?)
Que quedi clar el que penso: Barcelona, com a ciutat, ha de fer possible que tot hi sigui possible, però Barcelona, com a administració cultural (amb recursos assignats), ha d’establir prioritats i executar-les pressupostàriament. Sí: transparentment.
I que quedi clar el que penso: si una administració cultural no és capaç d’optar clarament entre dues prioritats contradictòries, no genera un “model propi”, ni una “marca”!… Senzillament: queda atrapada en una paradoxa. Més senzill: culturalment, emmalalteix.
Amb un full de paper com el que proposo, hi ha rumb cultural per deu anys amb propòsit.
I, en tot cas, amb les preguntes respostes, i sabent clarament a quin joc es voldrà jugar, sabrem si val la pena (o no) perdre-hi més el temps, culturalment parlant (que alguns ja som grans), en aquesta ciutat.
Advertisements

2 comments on “Barcelona i la Cultura: amb quatre preguntes!

  1. Marisol López (@marisolbcn)
    11 Novembre 2015

    Hola, Esteve!!!! Gràcies per oferir l’espai del teu blog per continuar el debat! Em sembla molt bé el que planteges. El problema és que optar per A o B deixa molt forat enmig. Per exemple: invertir en producció o en exhibició? Si invertim en producció i no en exhibició acabem posant diners públics en propostes que ningú no veurà (ja ens ho coneixem) i al final s’acaba creant un sector cultural que produeix i produeix només per demanar els ajuts. I això és una olla a pressió que no du enlloc. Si invertim en exhibició sense producció, tenim l’efecte contrari i igualment pervers. Si només invertim en exhibició interior (el que està passant darrerament, seguint el nefast exemple francès) acabem mediocritzant uns creadors que no tenen més influència ni més inspiració que la d’ells mateixos i els seus companys. Sense barreja es deteriora l’ADN. I així amb tot. Si a més, això es planteja per 10 anys (10 anys???!!!!) per quan pugui haver un canvi algun dels camps ja serà erm.

    Porto molts anys en gestió pública de la cultura i he participat d’un munt de llibres blancs, plans integrals, plans estratègics, taules amb els sectors… i t’asseguro que treure conclusions interessants, innovadores, diferents, pràctiques i que vagin més enllà del “qué hay de lo mío” es difícil. Cal que realment tots els elements de la cadena siguin conscients de la seva responsabilitat en que tot funcioni. La cultura és un ecosistema, i tan important, tan responsable, és qui posa la llavor com qui compra el fruit. Ho ataquem així?

    I una altra puntualització: hem passat una crisi devoradora. Hauríem hagut d’aprendre que no són les subvencions el més important. O com a mínim no són l’únic. Les politiques han d’anar més enllà o el fruit serà incomestible.

    Quan vulguis debatem en viu!!! 🙂

    • Esteve Miralles
      12 Novembre 2015

      Gràcies a tu, Marisol! I sí, compro: “La cultura és un ecosistema”. O, almenys, un sistema: no es pot tocar una peça que no trontolli tot.
      I, evidentment, no plantejo opcions exclusives: però sí prioritats clares.
      I, per damunt del “sector”, abans, caldria que, com a d’altres països europeus, els principals partits pactessin un marc de polítiques culturals a llarg termini. Sí, deu anys són un horitzó raonable, si volem que una nova generació futura accedeixi a una ciutat viva, i no a les deixalles acumulades dels vuitanta, del 92, del postfòrum, del tricentenari, de…
      Un plaer! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 10 Novembre 2015 by in Retrobar l'ànima and tagged , , , .
%d bloggers like this: