Dos blogs, dos bons lectors, sobre Retrobar l’ànima

Han aparegut dues ressenyes de “Retrobar l’ànima” en dos blogs de lectors afinats. Primer va ser David Madueño, que explica el seu recorregut lector entre L’aprenentatge de la soledat de David Vilaseca i Retrobar l’ànima, i que anuncia un article sobre tots dos llibre. I ara, Jesús M. Tibau, al blog “tens un racó dalt del món”, diu: “L’ànima, tal com l’entén Esteve Miralles, serveix per a moltes coses: per a viure el present, per a saber afrontar el dolor amb enteresa, per a ser lliure i responsable, per a defensar-se dels abusos del poder, per a ser delicat amb els altres … I no és un ens en sí, sinó que cal deixar-la créixer: ‘s’ha de cultivar’. L’ànima serà descrita o definida a partir de la pàgina 219 en 101 aforismes. Són tants, que hom pot triar, reflexionar, trobar contradiccions i debatre amb l’autor, com quan en l’aforisme 91 diu que ‘No cal definir què és l’ànima’.”

I afegeix: “Aquesta indagació interior va acompanyada i s’alimenta de les circumstàncies materials, culturals, professionals i vitals de l’autor, i sobretot, per l’experiència dolorosa de la mort prematura del company d’estudis, escriptor i amic David Vilaseca, i també la d’algun familiar estimat. Els de la seva generació, joves que han arribat a la maduresa i que formen part del món de la cultura s’hi podran sentir identificats.”

I conclou Tibau: “No és un llibre de lectura ràpida ni fàcil. És un llibre per recollir idees, per obrir debats. Per rumiar.”