Retrobar l’ànima amb Comadira i Formosa!

Amb Feliu Formosa i Narcís Comadira, vam presentar Retrobar l’ànima, el passat 13 de febrer, a la Central del Raval. L’espai era ple a vessar, i molts de vosaltres vau haver d’escoltar-nos a distància, o vau haver de seure a terra, o quedar-vos drets i apinyats: gràcies per la paciència i per la comprensió!… La convocatòria va ser un èxit (sense precedents, pel que em diuen), i no vaig poder estar per vosaltres com m’hauria agradat. Gràcies a tots els que hi vau ser, o que m’heu fet arribar, d’una manera o altra, la vostra simpatia.

Té un punt de contradictori (ja m’entendreu) que un llibre tan privat sigui alhora un llibre tan compartit. Els comentaris que m’esteu fent arribar aquests dies em fan sentir que algunes de les meves dèries són més posables en comú del que podien semblar d’entrada. I que sou molt amables!…

Tant en Feliu com en Narcís, aquests dos mestres generosos, m’han fet arribar els textos que van llegir, i que la revista “El Núvol” anirà publicant properament. Us en cito alguns fragments, per als que no hi vau poder ser…

Feliu Formosa: “El llibre Retrobar l’ànima, de l’amic Esteve Miralles, merescudament guardonat amb el Premi Marian Vayreda 2012, és un dietari que dins el dietarisme català, un gènere que té una certa tradició i alguns exemples força remarcables, presenta una peculiaritat. Com ho indica el mateix títol, hi ha un propòsit”. I afegeix: “Diria, doncs, que la peculiaritat de Retrobar l’ànima com a dietari consisteix en aquesta alternança de l’assagisme, les notes sobre la quotidianiatat  i les reflexions sobre aspectes professionals i relacions humanes.” I conclou: “Acabaré  dient que es tracta d’una obra rica i complexa, que he llegit i rellegit, que he anotat abundantment i que m’ha donat unes dies de plaer intel·lectual intens.”

Narcís Comadira: “ens trobem davant d’un llibre del tot excepcional. Un llibre crític, valent, atrevit, sincer, molt ben escrit. Un llibre, per tant, molt rar en aquests nostres topants literaris”. I afegeix: “La forma dietarística és valenta, molt més del que hauria estat un assaig, perquè el jo s’implica ostensiblement en l’escriptura i s’hi mostra (…). Però no oblidem que estem parlant d’un llibre ben fet, de literatura en tot el sentit de la paraula, per tant, estem parlant de forma. I, per això, aquesta sotsobra interna, aquest desvelament del jo, aquest desfici per tornar al nucli, se’ns mostren sàviament modulats. Sempre púdics. Sempre continguts, mai deixats anar. Formalitzats amb talent i habilitat, però també amb allò que algú ha gosat dir-ne inspiració. I és que hi ha un alè poètic al fons del fons d’aquesta prosa autotèxtil que et va embolicant i t’acaba agafant en la seva xarxa.” I conclou: “tots tenim l’ànima una mica perduda, a tots ens cal retrobar-la i tenir-ne cura. I en això, aquest llibre extraordinari ens ajuda notòriament.”

Moltes gràcies, Narcís i Feliu!

Ah: i si voleu, ens podem retrobar el dissabte 23 de febrer a Masquefa (a les 6h de la tarda, a la biblioteca, amb Josep M. Benet i Jornet, Enric Gallén i Maria Martínez Vendrell), o el divendres 8 de març a la Llibreria 22 de Girona (a les 8h del vespre, amb Carles Batlle i Josep Maria Fonalleras).