21 d’octubre al TNC: Jordi Castellanos, en el record

El proper dilluns 21 d’octubre, a la Sala Petita del TNC, tindrà lloc un acte de record de l’escriptor, historiador de la literatura, professor, pensador, activista i bon amic Jordi Castellanos. L’entrada és lliure, tot i que us agrairem que confirmeu l’assistència, prèviament, a l’email elsmargescat@gmail.com.

A l’acte, s’hi llegiran textos seus en la veu de cinc actors de referència de l’escena catalana: Sílvia Bel, Jordi Boixaderas, Laura Conejero, Fina Rius i Lluís Soler.

Hem preparat una dramatúrgia modesta que es titula “Mil tres-centes oliveres”, on s’apleguen fragments d’alguns dels seus textos més plens d’idees, al costat de textos privats inèdits, com les cartes que va enviar des de Durham (a Anglaterra) al principi dels setanta.

Jordi Castellanos ens va deixar el  19 d’octubre de 2012.  Aleshores, la gent d’El Núvol em van demanar unes paraules immediates de record, i els vaig enviar unes notes que van titular Mestre i amic. Però el que m’agradaria és que el llegíssiu a ell, i que us n’acompanyessin (com m’acompanyen) paraules seves com aquestes:

“Escriptors, vides, ciutats: la literatura ho és tot i no és res. Només paraules. És a dir, molt més que paraules. Perquè, fetes literatura, les paraules tenen el do de crear, d’articular, d’omplir de sentit, de valors, tot això que toquen. Estranya professió, aquesta, la d’escriure, que marca radicalment, potser fereix, els que l’exerceixen. Estranyes realitats, les que aquests escriptors s’inventen, que viuen activament, inquietament, entre nosaltres, més enllà del temps i de l’espai. I es barregen en la nostra vida, en la nostra ciutat: són vides i ciutats que, escrites, reescriuen la vida i les ciutats. Tot això és la literatura: paraules que donen sentit a qui escriu i a l’entorn de qui escriu.”

La citació prové del pròleg del llibre Literatura, vides, ciutats (1997), que conté, entre d’altres treballs molt valuosos, l’estudi “Barcelona: ciutat i literatura”, que és un dels retrats intel·lectuals més solvents i reveladors de la Barcelona contemporània. Imprescindible per qui vulgui entendre els fantasmes de la ciutat on vivim.

És una possibilitat per començar: un cop us hi endinseu, la curiositat us esperonarà. Ara comptarem, a més, amb dues publicacions extraordinàries, dos aplecs de textos de Castellanos: l’un publicat per L’Avenç, i l’altre en forma de número extraordinari de la revista Els Marges, de què Castellanos va ser fundador i impulsor decisiu.

[Crònica de l’acte de Bernat Puigtobella: http://www.nuvol.com/noticies/castellanos-encara/]

Moltes gràcies, Jordi.