A Sant’Antimo (2010): un fragment breu de Retrobar l’ànima

“Quan ja era un robot, a Robocop li van rebrotar records de quan era un home. A mi em van tornar les ganes d’escriure.

Som fora de l’església. Al costat del campanar de Sant’Antimo hi ha un xiprer que li arriba gairebé fins dalt. El campanar es va haver de construir, pedra a pedra, donar-li forma. I el xiprer, imagino, només es va haver de plantar, i ell solet ja s’ha fet un xiprer gran. Ella em deia fa una estona com de savi és el xiprer per donar-se una forma com la que té, tota proporció i elegància. Sumo metàfores. Ser torre, o ser xiprer; o ser torre i xiprer.

Després de deu anys de fer de comunicador professional vaig tornar a dimitir, i vaig escriure una novel·la estranya […] Han passat, si fa no fa, deu anys més des d’aquell primer intent fallit de recuperar l’ànima. Aquest segon cop em vaig robocopitzar de culturalista professional: més pedres sobre pedres.

¿Hi sóc a temps per a la botànica? ¿Per ser xiprer?”